Vigilància de la Salut

VIGILÀNCIA DE LA SALUT – LEGISLACIÓ EN PRL – SALUT LABORAL

El seguiment de la salut laboral inclou la recollida, l'anàlisi, la interpretació i la difusió continuada i sistemàtica de les dades amb finalitats de prevenció. La vigilància és essencial per a la planificació, implementació i avaluació de programes de seguretat i salut laboral, el control de trastorns i accidents de treball, així com per a la protecció i promoció de la salut dels treballadors. Aquesta vigilància inclou tant el seguiment de la salut dels treballadors com el de l'entorn laboral.

L'objectiu del seguiment de la salut de les persones treballadores és entendre l'impacte que el treball té en la seva salut, amb l'objectiu de millorar les condicions de treball.

Per aconseguir-ho, a la pràctica s'ha de dur a terme mitjançant un seguiment longitudinal del treballador en situació de risc i integrat en plans i programes de prevenció i millora de les condicions de treball.

El Reial decret 843/2011, de 17 de juny, pel qual s'estableixen els criteris bàsics d'organització dels recursos per al desenvolupament de l'activitat sanitària dels serveis de prevenció, estableix, en l'article 11, que el Ministeri de Sanitat, en coordinació amb les comunitats autònomes, escoltat per les societats científiques i els agents socials, desenvoluparà i mantindrà actualitzada una Guia bàsica i general d'orientació a les activitats de vigilància de la salut per a la prevenció de riscos laborals.

Vegem que altres obligacions han de ser tinguts en compte per l'empresari en relació amb la Vigilància de la Salut, indicades en la normativa a aquest efecte i contingudes en la Guia Bàsica i General d'Orientació-Vigilància de la Salut per a la Prevenció de Riscos Laborals, el Ministeri de Sanitat, Salut del Consumidor i Benestar Social:

• Vetllar per l'avaluació de riscos laborals necessària per al correcte seguiment de la salut dels treballadors per part del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'empresa.
• Assegurar-se que els treballadors controlen regularment el seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball.
• Ordenar la implementació de les mesures preventives necessàries per evitar danys en la salut dels treballadors derivats de condicions laborals inadequades.
• Assumeix els costos de controlar la salut dels teus treballadors.
• Tenir l'especialitat de Medicina del Treball inclosa en el seu propi (o conjunt) Servei de Prevenció, o acudint a un prevenció de tercers, al qual hauràs de contractar totes les activitats preventives sanitàries d'acord amb l'article 3 del RD 843/2011, de 17 de juny.
• Prestar als serveis sanitaris serveis de prevenció, si és propi, amb els recursos materials adequats a les funcions a realitzar.
• Consultar als treballadors o als seus representants, amb antelació, sobre l'organització i desenvolupament del programa de vigilància de la salut.
• No utilitzar els resultats de vigilància de la salut amb finalitats discriminatòries.
• Assegurar, promoure i facilitar la recerca sobre la relació amb els riscos laborals en cas de danys a la salut dels treballadors, ja sigui per accidents, incidències, malalties professionals o patologies no traumàtiques causades o agreujades pel treball.
• Fomentar els convenis col·lectius i els convenis d'empresa per fer referència expressa al seguiment específic de la salut dels treballadors.
• Assegurar-se que cada lloc de treball ha identificat si els reconeixements mèdics són obligatoris o voluntaris.
• Consultar als delegats de prevenció la decisió de recórrer a l'externalització d'activitats pels seus propis serveis de prevenció.
• Informar el treball temporalprevi a la finalització d'un contracte de posa a disposició, les característiques del lloc de treball a realitzar i les mesures específiques de vigilància de la salut que s'han de prendre en relació amb aquests llocs, especificant si són obligatoris o voluntaris per al treballador, d'acord amb la normativa i la seva periodicitat.
• Recollir la informació necessària de l'empresa de treball temporal, en els casos en què les mesures de vigilància de la salut siguin obligatòries per al treballador, per assegurar-se que el treballador posat a disposició s'ha considerat apte mitjançant un reconeixement de la seva situació sanitària per a la realització dels serveis a prestar en les condicions requerides.
• Facilitar la implantació en les seves empreses dels programes de prevenció i promoció de la salut a què es refereix l'article 3 del RD 843/2011, de 17 de juny, adscrit al servei de salut del servei de prevenció.
• Facilitar a les autoritats laborals i sanitàries la informació necessària per establir els procediments de vigilància de la salut post-departamentals adequats.
• Informar i consultar als representants dels treballadors sobre el contingut dels protocols sanitaris específics dels treballadors en funció dels riscos identificats i dels indicadors sanitaris seleccionats per avaluar l'eficàcia i l'eficàcia dels programes de prevenció.
• Proporcionar als delegats de prevenció protocols mèdics específics aplicats als treballadors en funció dels riscos als quals estan exposats com a conseqüència de la seva activitat.
• Orientar el treballador en cas de suspensió temporal del contracte de treball per risc en l'embaràs i la lactància, juntament amb el Servei de Prevenció.

Obligació de valorar els efectes de les condicions de treball en la salut dels treballadors

"Els reconeixements són obligatoris quan són imprescindibles per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors" (art. 22 LPRL).

La condició laboral significa qualsevol característica del treballador que pugui influir significativament en la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador (art. 4 LPRL).

L'estudi de les condicions de treball defineix tres possibles situacions, en funció de les seves conseqüències sobre la seguretat i salut del treballador:

– Efectes coneguts i no perjudicials. En aquestes condicions, no té sentit elevar l'obligació de vigilància de la salut.

– Efectes coneguts i potencialment nocius (per exemple, l'exposició a molts agents químics o biològics). S'ha d'informar al treballador que es troba en condicions de treball probablement nocives i s'ha de recomanar la vigilància de la salut com a possible mesura de protecció sanitària. Però no és ètic tolerar l'exposició d'un treballador a condicions de treball potencialment nocives: cal insistir que el factor preventiu per excel·lència predominant és el desenvolupament del treball en condicions adequades d'higiene i seguretat.

– Efectes poc coneguts o desconeguts (per exemple, l'exposició a camps electromagnètics). No s'avaluen suficientment els possibles efectes de les condicions de treball. El treballador ha de ser informat de la situació i recomanat per al seguiment sanitari.

En conclusió, una de les obligacions de l'empresa en matèria preventiva és vetllar perquè els treballadors al seu servei vigilin periòdicament el seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball. La vigilància de la salut és més que un reconeixement mèdic:

La correcta vigilància de la salut comença amb un primer reconeixement mèdic, que ha de ser previ a l'embarcament. En aquest examen no només s'han d'aplicar els protocols mèdics relacionats amb el lloc de treball, sinó també els paràmetres relacionats amb l'edat, els hàbits, etc... I a partir d'aquest moment, s'hauria d'haver creat una història clínica que acompanyés el treballador al llarg de la seva vida laboral.

És transcendental.